Ha arribat la nota de l’escola: dimeticona o permetrina?
Aquella circular dins la motxilla o el missatge al grup de pares és inconfusible: hi ha un cas de polls a classe. De cop, una sensació de picor imaginària us recorre el cap, a tu i als teus fills. Comença l’«operació poll»: una cursa per evitar el contagi o, si ja és tard, per acabar amb la infestació com més aviat millor. Quan arribes a la farmàcia, et trobes amb la gran decisió: quin tractament és millor? A Farmàcia la Sínia sabem que és un dels dubtes més freqüents. Per això aclarirem el debat: dimeticona o permetrina, quina triar i per què. Conèixer-ne les diferències és el primer pas per actuar amb eficàcia.
Permetrina: l’insecticida de sempre i el problema de les resistències
La permetrina és probablement el pediculicida més conegut. Pertany a la família de les piretrines sintètiques i ha estat el tractament de referència durant dècades. Actua per via química: és una neurotoxina que paralitza i mata el poll perquè n’afecta el sistema nerviós. Durant molt de temps va ser molt eficaç, i per això es va convertir en l’opció habitual a la majoria de les llars.
Ara bé, l’ús tan estès i, de vegades, incorrecte ha tingut una conseqüència no desitjada: l’aparició de resistències. Igual que passa amb els bacteris i els antibiòtics, algunes poblacions de polls han desenvolupat mutacions genètiques que els fan immunes a l’efecte neurotòxic de la permetrina. Això vol dir que, en algunes zones o en casos que es repeteixen, un tractament amb permetrina pot no ser del tot efectiu i deixar polls vius que continuen el cicle de la infestació. No és un cas aïllat, sinó una tendència que observen especialistes en dermatologia i pediatria arreu del món.
Dimeticona: el tractament d’acció física que ho canvia tot
Davant l’enfocament químic de la permetrina, en els darrers anys la dimeticona s’ha guanyat molt de terreny. No és un insecticida, sinó una silicona d’alta densitat, i actua de manera purament física i mecànica, cosa que marca una diferència important. Quan s’aplica sobre el cabell sec, la dimeticona embolcalla el poll i la llémena i forma una pel·lícula impermeable que tapa els espiracles (els orificis pels quals respiren). A més, li impedeix regular l’aigua, i el poll mor per asfíxia i deshidratació.
El gran avantatge d’aquest mecanisme és que els polls no hi poden crear resistència. Un poll no pot «aprendre» a respirar a través d’una capa de silicona, de la mateixa manera que una persona no pot adquirir resistència a l’asfíxia. Per això els productes amb dimeticona són una alternativa molt fiable, sobretot quan els insecticides tradicionals han fallat o quan es busca una primera opció amb moltes probabilitats d’èxit.
Quina és la diferència real entre els dos tractaments?
Triar entre un compost i l’altre no és gens trivial. Tots dos tenen la mateixa finalitat, però segons el cas un encaixa millor que l’altre. La permetrina continua sent una opció vàlida si no s’han detectat resistències a l’entorn, però la dimeticona ofereix un perfil de seguretat i d’eficàcia que avui la fa preferible.
El perfil de seguretat és un altre punt de divergència. Com que no és un insecticida químic que s’absorbeixi pel cuir cabellut, la dimeticona es tolera molt bé. És una opció idònia per a nens petits (en general a partir dels 6 mesos, tot i que cal comprovar sempre la indicació del producte), per a persones amb pell sensible, cuir cabellut atòpic o antecedents d’asma, perquè no desprèn els vapors irritants que de vegades s’associen als insecticides. La permetrina, en canvi, pot provocar envermelliment, picor o irritació en pells sensibles.
Per què és tan important repetir el tractament als 7 dies?
Sigui quin sigui el producte que triïs, hi ha una regla d’or que no t’has de saltar: repetir el tractament entre 7 i 10 dies després de la primera aplicació. Moltes famílies pensen, equivocadament, que si ja no veuen polls adults el problema està resolt. És un error que porta de dret a una nova infestació. Per entendre-ho, cal conèixer el cicle de vida del poll.
Una femella pot pondre entre 6 i 10 ous (llémenes) al dia. Les llémenes triguen uns 7 dies a eclosionar i alliberen les nimfes (polls joves). La majoria de pediculicides són molt eficaços contra els polls adults i les nimfes (acció pediculicida), però no tots eliminen al 100 % les llémenes (acció ovicida). Alguna llémena pot sobreviure a la primera aplicació. Si no es fa un segon tractament, aquestes llémenes eclosionaran i, en poc més d’una setmana, les nimfes seran adultes i podran pondre més ous, i el cicle tornarà a començar. La segona aplicació assegura que qualsevol poll nascut d’una llémena supervivent mori abans de poder reproduir-se. L’Asociación Española de Pediatría (AEPED) insisteix que cal seguir les pautes del fabricant i fer una segona aplicació per assegurar l’eliminació total.
La llemenera no és opcional: el pas manual que no es pot substituir
Cap tractament farmacològic, per bo que sigui, no substitueix la feina mecànica de la llemenera. Aquesta pinta de pues fines i juntes és una eina essencial contra els polls. Serveix per a tres coses: arrossegar els polls morts o moribunds després del tractament, desprendre les llémenes enganxades al cabell i confirmar la infestació o fer-ne revisions periòdiques.
Si la fas servir bé, el tractament funciona molt millor. El procediment recomanat és aquest:
- Renta el cabell i aplica-hi una bona quantitat de condicionador o mascareta perquè quedi suau i la pinta llisqui millor. El condicionador, a més, immobilitza els polls durant una estona.
- Desfés els nusos amb una pinta normal i divideix el cabell en manyocs petits.
- Passa la llemenera amb mètode, de l’arrel a les puntes de cada manyoc. Després de cada passada, neteja la pinta amb un mocador de paper blanc o sota l’aixeta per veure si has arrossegat polls o llémenes.
- Dedica-hi més temps a les zones més conflictives: la clepsa i la part de darrere de les orelles, que són els llocs on els polls prefereixen pondre els ous.
Cal fer-ho el dia del tractament i repetir-ho cada 2 o 3 dies durant les dues setmanes següents, per assegurar-te que no en queda ni rastre.
Mesures de prevenció i falsos mites que cal desmuntar
Quan el problema ja s’ha acabat, l’objectiu és que no torni. La prevenció és la millor estratègia, sobretot durant el curs escolar. Mesures senzilles, com portar el cabell llarg recollit amb una cua o una trena, dificulten que el poll salti d’un cap a un altre. També és fonamental ensenyar els nens a no compartir objectes personals que toquin el cabell, com ara pintes, raspalls, gorres, diademes o auriculars. En una comunitat tan activa com la de Martorell, amb escoles i activitats extraescolars, la prevenció és la millor eina.
Pel que fa als remeis casolans, com el vinagre, la maionesa o l’oli de l’arbre del te, cal anar amb compte. Tot i que alguns poden tenir un efecte lleu, la seva eficàcia no s’ha demostrat científicament amb el mateix rigor que la dels productes de farmàcia. A més, poden irritar o provocar reaccions al·lèrgiques. Fonts de salut pública com el Canal Salut de la Generalitat de Catalunya ofereixen guies clares sobre com actuar, sempre amb prioritat per als tractaments d’eficàcia comprovada.
Triar bé el tractament és només una part de la solució. L’èxit depèn d’aplicar-lo amb cura, de repetir-lo als set dies i, sobretot, de passar la llemenera amb constància i paciència. Combinar un bon producte amb una bona tècnica és l’única fórmula que garanteix un cabell sense polls i la tranquil·litat de tota la família. Si vols més idees pràctiques, passa pel nostre blog i segueix-nos a les xarxes socials.